La primera pregunta és: qui s'ha estudiat? Un resultat obtingut en cèl·lules, rates o en un grup petit d'adults sans no es pot transferir automàticament a persones amb una malaltia concreta. La població, la intervenció i el resultat han de correspondre a l'afirmació feta.
Cinc preguntes abans de la conclusió
- Hi ha un comparador? Un grup placebo o una alternativa rellevant mostra millors resultats si el canvi prové de la intervenció.
- S'ha fet l'assignació aleatòria? L'aleatorització redueix el risc que els grups siguin diferents des del principi.
- Què s'ha mesurat? Un marcador de laboratori pot ser interessant, però no és automàticament un benefici percebut ni una reducció del risc de malaltia.
- Quina ha estat la mida de l'estudi? Els estudis petits poden produir resultats inestables o casuals.
- Qui ha finançat la recerca? Un conflicte d'interès declarat no invalida per si mateix l'estudi, però s'ha de tenir en compte i compensar mitjançant la replicació independent.
No confongueu l'associació amb la causalitat
Si dues coses apareixen juntes, no sabem automàticament que una n'ha produït l'altra. La dieta, l'entrenament, el son, els tractaments existents i la selecció dels participants poden explicar de vegades les diferències observades.
Una bona senyal: els límits són declarats
Els articles sòlids descriuen el que no poden demostrar. No transformen una conclusió exploratòria en una promesa de màrqueting. Busqueu les limitacions en el resum i a la secció de discussió, no només el resultat més espectacular.
Filtre ràpid: pregunteu sempre «comparat amb què?», «a qui?», «amb quin resultat?» i «ha estat repetit per un equip independent?».