Els estudis sobre DDW es poden agrupar en tres nivells. Els experiments en cèl·lules assagen mecanismes. Els estudis en animals exploren efectes en organismes complets. Els estudis en humans poden avaluar si un efecte observat anteriorment té rellevància clínica. Cada pas ofereix informació diferent.
Què mostra el nivell preclínic
Més experiments exploren com la modificació de la relació isotòpica podria influir el creixement cel·lular, l'estrès oxidatiu o el metabolisme. Aquests resultats poden orientar la recerca, però no permeten conclusions directes sobre la prevenció o el tractament de malalties en humans.
Què sabem dels estudis en humans
Hi ha estudis humans petits i heterogenis, incloent-hi un estudi controlat amb placebo en voluntaris sans en context d'esforç físic. Les revisions recents observen alhora el nombre reduït d'estudis, les grans diferències entre protocols i la necessitat d'estudis randomitzats més grans, independents i replicables.
En oncologia, una revisió sistemàtica del 2024 va trobar principalment proves experimentals i només un nombre molt limitat de recerques intervencionistes en humans. La conclusió pràctica és la prudència: la DDW no és un substitut per a l'atenció oncològica estàndard.
Com reconèixer una conclusió sòlida
- un grup de control rellevant i, quan sigui possible, placebo;
- assignació aleatòria i avaluació a cegues;
- una mostra prou gran i resultats predefinits;
- replicació independent, no un sol estudi promissor;
- resultats clínics significatius, no només marcadors intermedis.
Lectures bàsiques
Una revisió de tip scoping (2024) i la revisió sistemàtica per a l'oncologia (2024) són punts de partida útils; tots dos requereixen confirmació mitjançant assaigs clínics més sòlids.